Alemanya, un vot contra les reformes

Com era previsible, els alemanys han votat contra les reformes de l'Estat del Benestar. És a dir, han votat més per mantenir el subsidi d'atur que per a la creació d'ocupació. En una situació econòmica difícil, on el creixement no arrenca i en el que l'índex d'atur ratlla el 12%, l'electorat es torna poruc i conservador. Reclama més dependència de l'Estat, sense voler veure que aquesta dependència és una de les causes principals de la crisi.

In the early 1990s the former communist states envied East Germany. All of these countries had to go through difficult reforms, whereas East Germany could import enormous subsidies, social legislation and higher wages from West Germany. But importing high costs without first having the productivity to pay for it is not something to envy. Today, almost all of these countries are making rapid progress, except Eastern Germany, which is stuck in massive unemployment and stagnation. And yesterday a quarter of its population voted for the post-communists. (Johan Norberg)

És a dir, que els milers de milions dels antics marcs que es van invertir en l'Alemanya oriental després de la reunificació no només no han servit per equiparar la zona oriental amb l'occidental sinó que ni tant sols per situar-la al capdavant de la resta de països excomunistes.

Pel contrari, i segons l'últim informe sobre la Llibertat Econòmica al Món, els resultats positius de la liberalització a l'Europa central i oriental estan provocant un creixement dels ingressos per càpita superiors als de l'Europa occidental.

Entre 1995 y el 2003, los ocho miembros nuevos de la UE vieron su poder adquisitivo ajustado al ingreso per capita aumentar por un 44 por ciento. Los ingresos en los quince miembros viejos de la UE aumentaron por un 26 por ciento. Los "viejos" y los "nuevos" miembros de la UE se están acercando. (Marian Tupy)

Una vegada més es confirma que el camí de l'infern econòmic està enllosat de bones intencions polítiques.