El comitè d'Oslo ha decidit concedir a Mohamed el-Baradei, cap de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), el premi Nobel de la Pau pels seus “esforços” per impedir la proliferació nuclear. La veritat és que si aquest era l'objectiu del premi a qui li haurien d'haver donat és a George W. Bush.
Per què? Doncs, perquè ha fet més per aturar la proliferació en quatre anys que l'AIEA en vint.
D'una banda, amb el derrocament de Saddam Hussein va impedir que, tard o d’hora, reprengués el seu programa nuclear, i de rebot va aconseguir que el libi coronel Gadaffi, que veia que era el següent a la llista de decapitats, s'afanyés a renunciar al seu programa atòmic secret.
D'altra banda, és Bush i no la AIEA qui ha aconseguit seure Corea del Nord a la taula de negociacions i arrencar-li un acord per abandonar les armes nuclears i retornar al Tractat de No Proliferació. També ha aconseguit desactivar el conflicte i millorar les relacions entre dues potències nuclears enfrontades: l’Índia i el Paquistan. Pel contrari, la UE i l’AIEA només han aconseguit que l’Iran els prengui el pèl en les negociacions per convèncer els aiatolàs que han de fer bondat.
Resulta evident, doncs, que sense la intervenció de l'administració Bush no s'hauria aconseguit res de tot això i que l'AIEA continuaria en els llimbs, inoperant i sense assabentar-se de res.
I és que l'AIEA s’ha caracteritzat gairebé sempre per la seva incapacitat i inutilitat. Abans de 1991 –quan tenia per secretari general ni més ni menys que Hans Blix- negava que existís un programa nuclear a l'Iraq, però després de la primera guerra del Golf va haver d'admetre, per les proves trobades pels seus inspectors, que aquest programa havia existit i que estava en conserva. També li van passar per alt els negocis del paquistanès Dr. Khan, que venia tecnologia nuclear a tort i a dret.
Per tot plegat, El Baradei no té cap motiu per sentir-se orgullós i menys encara per rebre el Nobel de la Pau. Aleshores, per què li han donat?
La resposta, lamentablement, és massa òbvia.
