Els grans conflictes de la història de vegades no prenen tota la seva dimensió que a partir d’un fet aparentment insignificant o trivial. El gran conflicte internacional del segle XXI, el que oposa l’islamisme totalitari a les democràcies liberals, va començar cronològicament l’11 de setembre, però fins a la crisi de les caricatures de Mahoma pocs havien vist tan clar i tan a prop l’abast de l’amenaça. La naturalesa del conflicte no té res a veure ni amb el petroli, ni amb els territoris palestins ocupats per Israel, ni amb la guerra de l’Iraq, tot això són excuses circumstancials. La veritable naturalesa del conflicte és el xoc entre dues concepcions del món completament antagòniques. Si al segle XX aquest xoc es va donar entre la democràcia i els totalitarismes nazi-feixista i comunista, ara és el que enfronta la civilització occidental, liberal i democràtica, amb la civilització islàmica, totalitària, masclista i medieval.
Ahir, el propietari franco-egipci del diari France-Soir va destituir el director del rotatiu per haver-se atrevit a publicar els acudits de Mahoma, en solidaritat amb el diari danès Jyllend-Posten. Però la redacció no s’ha rendit i avui publica aquest titular a la portada: "Au secours Voltaire, ils sont devenus fous!", sobre una fotografia d’islamistes cremant una bandera danesa. Els redactors, en un comentari titulat Respostes a algunes preguntes, escriuen això:
Com deia Brecht: Quins temps aquests en que cal lluitar pel que és evident!"l'Islam interdit à ses fidèles toute représentation du Prophète ... la question qui se pose est la suivante: tous ceux qui ne sont pas musulmans sont-ils tenus de se conformer à cet interdit?"
"Imagine-t-on une société où l'on additionnerait les interdits des différents cultes? Que resterait-il de la liberté de penser, de parler et même d'aller et venir? Ces sociétés-là, nous les connaissons trop bien. C'est par exemple l'Iran des mollahs. Mais c'était hier la France de l'Inquisition, des buchers, de la Saint-Barthélemy”.
"La liberté religieuse, c'est la liberté de croire ou de ne pas croire, de pratiquer un culte en toute quiétude. Mais jamais elle ne saurait se transformer en liberté d'imposer à toute la société les règles relevant d'une seule conviction".
