Avui s’enderroca el que hauria de ser el més gran monument a la llibertat de comunicació de la segona meitat del segle XX. A les quatre de la tarda es procedirà a la demolició de les antenes i de les instal·lacions que encara queden de Ràdio Liberty, que el 25 de maig del 2001 va suspendre les seves emissions després de gairebé 50 anys d’enviar missatges d’esperança i llibertat a l’altra cantó del Teló d’Acer. Amb la seva demolició probablement guanyarà el paisatge i, sobre tot, els promotors urbanístics –públics o privats- que disposaran d’una bona llesca de terreny en el cor d’una Costa Brava saturada per l’explotació turística i immobiliària, ja que encara no està clar si les 33 hectàrees afectades s'incorporan íntegrament al Parc Natural del Montgrí i les Illes Medes. Però hi perderà la memòria històrica internacional. Una pèrdua paradoxal, perquè la demolició de Ràdio Liberty coincideix en plena campanya institucional de la Generalitat per a la recuperació de la memòria històrica de la lluita democràtica antifranquista. Estic convençut que si les antenes de Pals, enlloc d’emetre Ràdio Liberty hauguéssin emès Ràdio Pirenaica, ja faria temps que s’haurien declarat patrimoni històric. Serien inderrocables i, fins i tot, el nostre inefable Antoni Tàpies les hauria convertit en una artística escultura a la llibertat dels pobles oprimits. Però, no. Com que Ràdio Liberty era un instrument de l’imperialisme ianqui -el mateix imperialisme que ara xucla la sang i le petroli dels iraquians, no ho oblideu pas!- ha de ser enderrocat sense dret a apel·lació, sense concessions a la memòria, a la història, a la llibertat i a la democràcia que tant va defensar l’emissora sentenciada i que els que ara l’enderroquen només saben que ignorar.Per saber més coses de Ràdio Liberty cliqueu aquí.
