La victòria del Kadima, per més ajustada que sigui i per més dificultats que pugui trobar en la formació i manteniment d’un govern de coalició, és una victòria amb majúscula.Un partit que no existia fa cinc mesos ha estat capaç de derrotar els dos partits històrics d’Israel, el Likud i el Laborista. I ha estat capaç de fer-ho perquè el seu creador, Ariel Sharon, ha ofert als israelians una sortida decidida i valenta al punt mort en que es trobava el procés de pau.
Sharon, que a l’any 1973 va crear el Likud, no va dubtar alhora d’abandonar el seu partit i crear-ne un altra quan va arribar a la convicció que el Likud era incapaç d’entendre i adaptar-se a la nova realitat. Sharon sabia perfectament que el procés de pau començat a Oslo havia fracassat i que el seu fracàs era el resultat de la incapacitat i de la falta de voluntat dels palestins per cumplir-lo i respectar-lo. Sharon sabia també que no podia continuar indefinidament amb l’ocupació de Gaza i Cisjordània, perquè el principal perill actual ja no són els palestins sinó el terrorisme islamista internacional i, sobre tot, l’amenaça nuclear iraniana. Per tot plegat, Sharon havia arribat a la conclusió que calia renunciar al somni nacionalista del “Gran Israel” i dotar l’Estat realment existent d’unes fronteres definitives i estables. I l’única manera de fer-ho era tirar pel dret i divorciar-se dels palestins amb o sense el seu consentiment.
L’altra element significatiu d’aquestes eleccions ha estat la derrota del Likud que ha passat de ser el partit del govern a esdevenir la quarta força política del país.
D’aquesta manera, Sharon ha aconseguit obtenir una gran victòria pòstuma.
