Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimarts, 11 d’abril de 2006

Ningú no guanya, Itàlia perd

Escric això quan encara no està clar qui ha guanyat aritmèticament les eleccions italianes. Però, sigui qui sigui qui s'emporti les dècimes que faran decantar la balança i el titular de la victòria, resulta evident que Itàlia ha perdut. I ha perdut perquè sense un vencedor clar serà molt difícil emprendre les reformes que el país necessita. L'herència de Berlusconi és dramàtica: un creixement zero en els últims cinc anys i cap de les reformes promeses per revifar el desenvolupament -retallada d'impostos, liberalitzacions o privatitzacions- fetes realitat. Si guanya Prodi, haurà de governar amb un programa comú ambigu, inconcret i sobre el que hi ha discrepàncies en molts punts entre els mateixos socis de la coalició de cetreesquerra. Si guanya Berlusconi, dependrà més que mai de socis com la Lliga Nord i és de témer que accentui encara més les tendències populistes. En qualsevol cas, mani qui mani, sembla difícil que el govern que es pugui formar duri gaire. Itàlia tornarà, doncs, a la inestabilitat. De fet, això no seria un problema -històricament, els italians estan acostumats a anar a dormir amb un govern i llevar-se amb un altra- si no fos perquè ara -amb la globalització i la moneda depenent de Frankfurt- ja no tot queda a casa.