Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 11 de maig del 2006

El 18 de juny, tots a la platja!

Es van inventar la reforma de l'Estatut per conquerir la Generalitat. Es van aliar amb ERC per obtenir el poder. Van deixar que el Parlament de Catalunya fés la pantomima d'aprovar una inconstitucionalitat. Després van passar-hi el ribot per deixar-ho "més net que una patena". Les bases d'ERC se senten enganyades i diuen que votaran no i la direcció del partit, que també en tenia ganes, ho accepta. Una decisió que fa esclatar el tripartit. S'ha acabat l'invent. Ara, sobre l'engendre del nou Estatut, es tornaran a disputar el poder. Que és, al cap i a la fi, del que es tracta. El nou Estatut no és Catalunya, és la caixa de Pandora d'uns polítics insignificants. Quin magnífic dia el 18 de juny per anar a la platja!

ADDENDA:
Unes xifres i una declaració significatives

Les xifres:

Valentí Puig recorda els percentatge d'abstenció en els diferents referèndums de la democràcia a Catalunya: Referèndum per a la Reforma Política-1976, 26 % d'abstenció; Referèndum Constitució Espanyola-1978, 32% d'abstenció; Referèndum Estatut de Catalunya-1979, 40% d'abstenció; Referèndum OTAN-1986, 37% d'abstenció i Referèndum Constitució Europea-2005, 59% d'abstenció.

Daniel Tercero exposa el percentatge decreixent de suport al nou Estatut: Parlament de Catalunya, 88,88% a favor; Accepatació a tràmit a les Corts espanyoles, 56,28% a favor; Aprovació pel Congrés dels Diputats, 54% a favor; Aprovació pel Senat, 49,42% a favor.

La declaració:
Salvo en estos últimos 25 años, nuestra historia constitucional es un recetario de fracasos, una gran página de fracasos. ¿Saben por qué? Todos lo sabemos porque todos la conocemos: porque normalmente se hicieron constituciones de partido, se hicieron normas políticas con el 51 por ciento, y las normas políticas con el 51 por ciento para ordenar la convivencia acaban en el fracaso. Esa es la diferencia, que uno puede, con toda legitimidad, gobernar con el 51 por ciento, pero para construir con legitimidad un orden político, una norma institucional básica, me da igual que sea una constitución o un estatuto político —busquemos la denominación que queramos—, no sirve el 51 por ciento. Lo que expreso en esta Cámara es que busquemos el 70, el 80, el cien por cien para una norma política institucional básica [...]

Això ho va dir Zapatero en el debat de presa en consideració de la reforma de l'Estatut d'Autonomia del País Basc al Congrés dels Diputats l'1 de febrer del 2005 (Diari de Sessions, pàg. 1.135).

(Via Barcepundit)