El govern de Zapatero no perd cap oportunitat de perdre una oportunitat. Vol ser tan "avançat" i "guai" que sovint cau en el ridícul i la cursileria. Com el sopar oficial ofert ahir a la presidenta de Xile, que estava reservat únicament per a dones. Zapatero faria bé de deixar-se d'històries i seure al costat de Michelle Bachelet perquè aquesta dona representa el país més seriós, pròsper i avançat de l'Amèrica Llatina. No n'hi ha prou amb la foto de la firma protocolària d'un acord d'associació estratègica i d'una compareixença conjunta davant els mitjans de comunicació. Cal enviar un missatge més profund a l'Amèrica Llatina perquè els populistes que l'amenacen no tinguin cap dubte de quin costat està l'Espanya democràtica. Si està al costat dels que reemprenen el camí de les expropiacions, de l'estatisme i el nacionalisme econòmic, o dels que aposten per una economia moderna i oberta, dels que garanteixen l'estat de dret i l'imperi de la llei. Zapatero hauria d'haver fet costat a Bachelet front a Morales i Chávez perquè Xile és un país pobre en energia i el seu dinamisme econòmic pot trobar un coll d'ampolla si li falta el carburant. Però no ha fet res de tot això. Potser, Zapatero, que ja ha dit que no tindrà cap contacte personal bilateral amb Evo Morales durant la cimera UE-Amèrica Llatina que comença avui, hagi trobat l'escusa del sopar femení per no seure al costat de Bachelet i justificar un mateix tracte cap a tots els mandataris sudamericans. Si és així, Zapatero s'equivoca. Els nostres aliats, els països preferents de la nostra política exterior a l'Amèrica Llatina, no són ni Cuba, ni Veneçuela ni Bolívia, sinó països com Xile. Altra vegada, ZP no ha perdut l'oportunitat de perdre una oportunitat.
dijous, 11 de maig del 2006
Què ha fet Bachelet per merèixer això?
El govern de Zapatero no perd cap oportunitat de perdre una oportunitat. Vol ser tan "avançat" i "guai" que sovint cau en el ridícul i la cursileria. Com el sopar oficial ofert ahir a la presidenta de Xile, que estava reservat únicament per a dones. Zapatero faria bé de deixar-se d'històries i seure al costat de Michelle Bachelet perquè aquesta dona representa el país més seriós, pròsper i avançat de l'Amèrica Llatina. No n'hi ha prou amb la foto de la firma protocolària d'un acord d'associació estratègica i d'una compareixença conjunta davant els mitjans de comunicació. Cal enviar un missatge més profund a l'Amèrica Llatina perquè els populistes que l'amenacen no tinguin cap dubte de quin costat està l'Espanya democràtica. Si està al costat dels que reemprenen el camí de les expropiacions, de l'estatisme i el nacionalisme econòmic, o dels que aposten per una economia moderna i oberta, dels que garanteixen l'estat de dret i l'imperi de la llei. Zapatero hauria d'haver fet costat a Bachelet front a Morales i Chávez perquè Xile és un país pobre en energia i el seu dinamisme econòmic pot trobar un coll d'ampolla si li falta el carburant. Però no ha fet res de tot això. Potser, Zapatero, que ja ha dit que no tindrà cap contacte personal bilateral amb Evo Morales durant la cimera UE-Amèrica Llatina que comença avui, hagi trobat l'escusa del sopar femení per no seure al costat de Bachelet i justificar un mateix tracte cap a tots els mandataris sudamericans. Si és així, Zapatero s'equivoca. Els nostres aliats, els països preferents de la nostra política exterior a l'Amèrica Llatina, no són ni Cuba, ni Veneçuela ni Bolívia, sinó països com Xile. Altra vegada, ZP no ha perdut l'oportunitat de perdre una oportunitat.
