Va ser un error la retirada del sud de Líban i de la franja de Gaza? Des del punt de vista de la seguretat interior d'Israel, podria semblar que sí, però des del punt de vista polític, crec que no. La retirada ha demostrat la voluntat d'Israel d'acceptar un estat palestí i unes fronteres definitives per Israel i ha demostrat també la reiterada incapacitat dels palestins d'aprofitar les oportunitats que els dóna la història. Profundament dividits, amb enfrontaments cainites continus, han evidenciat una vegda més que només els maté units el desig de destruir Israel.Els palestins i els xiïtes libanesos es van arribar a creure les seves pròpies mentides. Es van creure que ells havien aconseguit derrotar Israel i fer-lo fora de Gaza i del sud del Líban. És per això, que enlloc de començar a construir el seu estat sobirà, palestins i xiïtes es van dedicar a hostigar Israel des de l'altra cantó de les fronteres amb l'esperança ded derrotar-lo en l'anhelada victòria final. Els bombardejos cada dia més intensos i potents, la mort de diversos soldats i finalment el segrest de tres, han sigut la gota que ha fet vessar la paciència d'Israel.
Dos governs, el de l'Autoritat Palestina i el del Líban, no han pogut o no han volgut impedir que terroristes i milicians ataquéssin Israel contínuament. I Israel ha respòs en legítima defensa contra l'agressió exterior.
L'objectiu de les operacions militars no és la represàlia sinó intentar garantir que ni la franja de Gaza ni el sud del Líban tornaran a servir de plataforma o santuari per atacar el territori israelià.
Com que el govern del Líban ha ignorat la resolució 1559 de les Nacions Unides que l'obliga al desmantellament de totes les mílicies armades i a garantir la seguretat de la frontera i com que el president palestí ha estat incapaç d'impedir els atemptats i els atacs constants de les milícies palestines contra Israel, el govern jueu ha decidit fer-ho pel seu compte. És a dir, fixant les fronteres primer i defensant-les militarment, després.
ADDENDA.- Sobre els efectes jurídics de l'atac contra el Líban recullo auqesta reflexió a Le Mont de Sisyphe:
Le gouvernment libanais a protesté contre l'incursion de Tsahal et les suspects habituels (Kofi Annan, le Quai d'Orsay) se sont également fait entendre. En substance, on reproche à Tsahal d'avoir violé l'intégrité territoriale du Liban. Considérer qu'un territoire appartient effectivement et juridquement à un État ou à un gouvernement exige cependant esentiellement deux choses: Souveraineté effective et reconnaissance internationale. Le fait qu'un gouvernement n'exerce pas de véritable souveraineté (donc un contrôle efficace) sur un territoire donné devrait donc mener à faire cesser l'entendement selon lequel ce territoire "appartiendrait" juridiquement au gouvernement en cause. Cela fait donc à mon sens du Sud-Liban un noman's land pour lequel Beyrouth ne peut notamment pas se prévaloir de l'interdiction d'agression par un État tiers reconnue par le droit international. Affirmer le contraire signifierait faire dépendre cette appartenance juridique uniquement d'une pure reconnaissance internationale.
