Finalment, després de dos informes acusant Israel, Amnistia Internacional publica un tercer informe acusant també Hezbollah de crims de guerra. Segons Amnistia, dels 4.000 coets que la milícia xiïta libanesa va disparar contra Israel, mil van anar dirigits directament contra zones urbanes. "El balanç d'aquests atacs -43 morts i 33 ferits- hauria estat molt més alt si centenars de milers de jueus no haguessin fugit dels seus pobles o no haguessin tingut refugis antiaeris eficaços". Segons Amnistia Internacional, Hezbollah va fer servir especialment projectils katiuixes que havia modificat amb la introducció de milers de boles metàl·liques, dissenyades per augmentar la mortalitat. Un d'aquests projectils va provocar la mort de 8 ferroviaris israelians.
Entitats com AI fan, sens dubte, una bona feina i centenars de persones els poden estar agraïdes. Però AI no està per sobre del bé i del mal. Durant molts anys, s'ha guanyat el qualificatiu d'Amnèsia Internacional pels oblits flagrants de la repressió en els països comunistes durant al guerra freda, per la tardana acusació contra del terrorisme d'ETA i d'altres molt més recents. Amb la complicitat dels mitjans de comunicació que accepten acríticament qualsevol cosa que diguin les ONG, especialment AI, aquestes entitats acaben tenint un pes desproporcionat en l'escena internacional, fins el punt de condicionar moltes vegades l'opinió pública i les decissions dels governs.
En el recent conflicte del Líban ho hem pogut comprovar. Dels tres informes fets fins ara per AI, els dos primers van ser acusatoris -amb raó o sense- contra Israel. I es van publicar en un moment de màxima atenció internacional, cosa que els va donar més ressó i va ajudar a reforçar la parcialitat que Israel era el principal culpable i malfactor d'aquest conflicte. En realitat, el conflicte el va començar Hezbollah amb el segrest de dos soldats i que va atacar, utilitzant la població civil libanesa com a escut humà, la població civil israeliana. Però pràctidament totes les imatges dels morts, de destrucció i de desplaçats, van ser fonamentalment libaneses, i moltes falsificades.
En aquesta situació, el "tempo" de publicació dels informes no és innocent. Per què AI no va publicar primer l'informe sobre Hezbollah que, al cap i a la fi, era el principal responsable el conflicte?
AI ha tornat a mostrat la seva parcialitat. Potser caldria que les ONG es vinculessin a un protocol d'actuació per evitar esdevenir jutge i part d'un conflicte i adoptéssin el compromís de publicar les seves conclusions després de la batalla, sense precipitacions que poden fer pensar en parcialitats inconfessables o oportunismes polítics.
