A finals de 1989, el coronel de marines nord-americà William Lind va publicar un article sobre l'emergència d'una nova forma de guerra anomenada "guerra de quarta generació" que va sentar càtedra i es va convertir en un referent entre acadèmics i militars. Quinze anys després, l'ideòleg de la jihad, Mustafa Setmariam Nasar, alies Abu Musab al-Suri, va publicar l'obra de referència de l'islamisme "Crida a la resistència islàmica global", de 1.600 pàgines. En aquest llibre, Al-Suri utilitza de manera implícita diversos punts de l'anàlisi de Lind. En un article publicat a Terrorism Monitor de la Jamestown Foundation, Andrew Black, analista de l'Intelligence and Terrorism Analysis Group at Applied Marine Technologies Inc (AMTI), compara diversos elements dels articles de Lind i d'Al Suri i conclou: Abu Musab al-Suri has developed the most evolved interpretation of the tenets found in the fourth generation warfare doctrine. Al-Suri has further adapted these tenets and his interpretation thereof to be applicable to the Global Salafi-Jihad in a way not previously seen. Although comparable elements of al-Suri's writings are readily found in third generation warfare, what sets al-Suri apart is his call for the dispersal of the leadership structure and therefore the command-and-control element of the jihad. This decentralization of the decision-making element will have a profound impact on targeting, tactics and strategy. As witnessed in London, Madrid, Toronto, the Netherlands and elsewhere, jihadis are becoming decreasingly reliant upon Osama bin Laden's organization for operational guidance and for logistical procurement.Hi ha una versió en francès de l'article de Black, aquí.
