Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimecres, 11 d’octubre de 2006

“The Lancet” o com ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra

Pocs dies abans de les eleccions presidencials nord-americanes del 2004, la revista “The Lancet” va publicar un article que xifrava el nombre de civils morts a l’Iraq des de la invasió anglo-americana en uns 100.000. Després, es va demostrar que l’estudi contenia seriosos errors, tant metodològics com estadístics, que posaven en entredit les seves conclusions. Per si això no fós poc, un estudi de les Nacions Unides, publicat l’any 2005, va fixar en 24.000 -amb un mínim de 18.000 i un màxim de 29.000- el nombre de víctimes civils i militars durant la guerra i el primer any d'ocupació militar de l'Iraq. És a dir, una xifra quatre vegades menor que la publicada per la “prestigiosa” –no s’oblidin de l’adjectiu- revista mèdica.

Ara, just abans de les eleccions legislatives de mig mandat als Estats Units, “The Lancet” torna a reincidir i publica un nou informe que fixa en 600.000 el nombre de víctimes mortals a l’Iraq en els tres anys i mig que van des del derrocament de Saddam Hussein fins avui. La coincidència electoral i la dimensió de la xifra fan témer que estiguem al davant d’una altre aixecada de camisa, amb una clara finalitat electoral.

Una primera anàlisi d’urgència indicaria que el nou informe pateix dels mateixos defectes que l’anterior. La premisa bàsica de l’estudi és més que discutible, per no dir deshonesta, a l’incloure totes les morts iraquianes durant els últims anys –en accidents de circulació, atacs de cor, càncer o consum de drogues- a les dels insurrectes, la policia o els militars iraquians.

Si la reincidència de “The Lancet” és greu, encara ho és més la imprudència dels nostres mitjans de comunicació al publicar una informació provinent d’una font que, amb aquests precedents, hauria d’estar sota sospita. I, en cas de publicar-se, advertir al destinatari de la informació dels precedents de la mateixa. Res d’això s’ha fet. Endevinen el per què?