Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 25 de gener de 2007

Al meu pare

La mort, aquesta sobtada davallada en l'absència infinita, remou tots els sentiments i totes les preguntes. Sentiments i preguntes que els que no som poetes només podem deixar escrites en la memòria de l'ànima. La setmana passada enterrava el meu pare i descobria massa tard -per què sempre és massa tard?- que l'arrogància intel·lectual és com un laberint que t'allunya dels valors essencials. Uns valors que estaven en ell, però que jo buscava (quan no estava) a la lluna. En realitat, tot era tan senzill com deixar de mirar enlaire per mirar al meu costat. Tan evident, tan obvi, tan clar, però tan invisible tan de temps als meus ulls. Hi ha lliçons que només s’aprenen quan ressonen ensordidores en el silenci definitiu.