Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimecres, 31 de gener de 2007

La tràgica redundància

Per aquells que sempre estan a la parra els esdeveniments d’ahir a l’Equador i d’avui a Veneçuela haurien d’obrir-los els ulls. No hi ha res de nou a l’esquerra llatinoamericana, amb l’excepció potser de Lula da Silva. Es tracta de la vella esquerra totalitària de sempre que, ressucitada de l’abocador de la història, vol portar els seus pobles, una vegada més, als més alts cims de la misèria. L’experiència històrica, pròpia i aliena, no ha servit de gaire. L’autisme polític i ideològic de l’esquerra llatinoamericana no és una simple nostàlgia passatgera sinó una patològia crònica. Repetir els mateixos errors és condemnar-se als mateixos horrors. Obrir l’espiral de la ruptura de la democràcia no treurà els pobres de la misèria, ni portarà la prosperitat, la llibertat i la felicitat als seus ciutadans. Tothom ho sap. Morales, Chavez i Correa ho saben. “Socialismo o muerte” no és res més que una tràgica redundància.