Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimarts, 13 de març del 2007

De Juana Chaos va ser militant de Fuerza Nueva

L'etarra Iñaki de Juana Chaos va ser militant de Fuerza Nueva i falangista convençut, segons publica la revista Interviú, citada per Periodista Digital. Resulta evident que hi ha poca notícia perquè l'home continua igual.

Tal y como recoge , Aníbal Herrera Hernández, el tío del cuñado de De Juana, recuerda que en los 80, “Chacho era un muchacho normal, simpático. Era de Fuerza Nueva. No lo ocultaba; al revés”. Antes de meterse a ertzaina y huir a Francia tras el robo de 200 pistolas, Iñaki de Juana Chaos era un fascista fogoso, según cuentan familiares políticos y compañeros de estudios.

Su padre, de Falange y condecorado por el bando nacional Altamira e Iñaki eran hijos del médico Daniel de Juana Rubio y Esperanza Chaos, hija de un militar de Tetuán. El doctor De Juana había pertenecido a la Falange Española y de las JONS en los años cuarenta y fue condecorado en el bando nacional en la guerra civil. También Iñaki era de Fuerza Nueva, la organización política de ultraderecha fundada por Blas Piñar.

Franquista fogoso En 1979, ETA acribilló a balazos frente a su casa al comandante José María Herrera, el padre del cuñado de De Juana. El hijo del fallecido, Jesús María Herrera tuvo que pedir entonces calma a De Juana: “Oye, por favor, ni tu ni tus amigos (de Fuerza Nueva) vayáis a formar un espectáculo en el entierro de mi padre”. Cuatro años después se uniría a ETA y mataría a 25 personas.


Tothom té dret a equivocar-se i a canviar. Però el que té més interès en aquest cas -que no és l'únic- és que en realitat De Juana no s'ha mogut de lloc. Continua creient en la dialèctica dels punys i les pistoles. No hi ha evolució. No hi ha pas de l'extrema dreta a l'extema esquerra, perquè les dues coses són el mateix: les dues cares d'una única moneda totalitària, antiliberal i antidemòcratica. De Juana, continua sent el matexi de sempre.