Mai no he aconseguit saber si l’àmpli ressò i llarga ressaca que sempre tenen els nostres “escàndols” domèstics és una conseqüència de que som un país petit o si, pel contrari, som petits perquè tenim aquesta excessiva propensió col•lectiva al masoquisme tribal. En aquest país nostre de cada dia, qualsevol cosa és poc menys que una traició a la pàtria, com ho va ser en el seu dia que en Serrat decidís cantar també en castellà. Ara, molts “escàndols” després, el motiu d’ires i llàgrimes és que l’escriptora Maria de la Pau Janer ha decidit anar com a candidata independent a les llistes autonòmiques del PP a Mallorca.No sé els motius personals que han portat aquesta noia a prendre aquesta decissió. Però m'és igual si ho ha fet per oportunisme, possibilisme o convicció. El que m'interessa destacar és que ho ha fet sabent que li costarà car. És a dir, que a les raons o als desitjos ha tingut de posar-hi valentia i voluntat de normalitat. Valentia, perquè cal tenir-ne molta quan saps que qualsevol que s’acosta al PP queda automàticament estigmatizat pels segles del segles, amèn. I voluntat de normalitat, per reivindicar la llibertat d'opció front a l’anormalitat política que pretén convertir el PP en el pària de la democràtica espanyola, catalana o almogàvar.
Bé per la Maria de la Pau.
