Les posicions de CiU i el Tripartit respecte els abusos comesos per alguns Mossos d’Esquadra són les dues cares dures d’una mateixa moneda: la irresponsabilitat. A CiU, sembla que l’importi més el suposat desprestigi d’una “institució catalana” que la pressumpta violació dels drets humans més elementals per alguns dels seus membres, i al Tripartit, especialment el conseller Saura, sembla com si la cosa no anés amb ells.
Saura, molt condicionat tant per la seva biografia política com per ser líder d’un partit que mai se sap ben bé si forma part del sistema o si només hi és a dins per aprofitar-se’n i sabotejar-lo quan convingui, se sent profundament incòmode en el paper de màxim responsable de la policia. Ja saben, d’allò que fins fa quatre dies encara anomenaven forces repressives, braç armat del capital o, els més patrioteros, forces d’ocupació.
En aquesta posició, Saura és incapaç de destriar el gra de la palla. És a dir, que ni té l’empenta ni la convicció necessàries per defensar de portes enfora i sense complexos al conjunt de la institució policial de la que n’és el màxim responsable, ni tampoc la valentia suficient de portes endins per depurar responsabilitats i reprovar enèrgicament aquests comportaments.
Dit d’una altra manera, Saura, i per extensió el Tripartit que li dóna suport, pateix d’una gran cobardia política. No s’atreveix a fer un defensa inequívova del cos per por a les crítiques del seu ramat ideològic i tampoc no s’atreveix a exigir responsabilitats perquè no s’ha guanyat ni l’autoritat ni la credibilitat per poder reclamar-les.
En aquesta situació, per la gravetat dels fets i per la gravetat de la incapacitat política del conseller per dirigir la institució que ha de garantir gran part de la nostra seguretat com a ciutadans de Catalunya, Saura hauria de dimitir o ser destituït sense més dil·lacions.
