El passat d'una il·lusió

Una de les pedres angulars sobre les que s'aguanta l'estat de dret és el principi que la fi no justifica els mitjans. La voluntat política, encara que estigui carregada de suposades bones intencions, no pot passar per sobre de la llei, ni retorçar-la fins a fer-la irreconeixible, ni menys encara pot ser utilitzada com a palanca per a pressionar els altres poders de l'estat perquè l'avalin. I això és el que ha fet constantment Zapatero durant el famós procés de pau.

L'evidència més recent d'aquesta manera de fer és l'ordre de tornar De Juana a la presó. La pregunta és òbvia:

¿Cuándo fue legal la decisión sobre el sanguinario De Juana, cuando el Gobierno lo envió a San Sebastián con orden de ser trasladado a su domicilio una vez recibida el alta? ¿O ahora, cuando, súbitamente, el Gobierno Zapatero cae del caballo y lo mete en prisión?

Zapatero ha fracassat rotundament. I no només perquè no ha aconseguit que ETA abandoni la violència sinó, sobre tot, perquè ha erosionat greument la credibilitat de les institucions democràtiques, començant pel poder judicial. No és l'èxit o el fracàs davant dels criminals d'ETA el que hauria de portar Zapatero a dimitir i convocar eleccions anticipades, sinó la manera com ha gestionat el "procés de pau". Zapatero no és el responsable que ETA segueixi sent criminal, però si d'haver sacrificat aspectes essencials de l'estat de dret a canvi d'una il·lusió.