11-13 de juliol de 1995.- Els milicians serbis separen els homes i els nois de les dones i els vells a la porta de la caserna dels cascos blaus holandesos de l’ONU a Potocari, on milers de bosniomusulmans havien acudit cercant la protecció internacional. Però les "forces de pau" de l'ONU no van moure un dit per salvar la població indefensa. En tres dies, més de 8.000 homes van ser executats i enterrats en fosses comunes a Srebrenica per les tropes sèrbies de Radko Mladic i Radovan Karadzic, encara fugitius de la justícia dotze anys després. A Srebrenica hi ha enterrades les víctimes innocents de l'odi ètnico-nacionalista. També hi ha enterrada l’ONU, víctima culpable de la seva poca vergonya.
En dotze anys, 65 fosses han estat inhumades pels meges forenses de les Nacions Unides i de les autoritats bosnianes. Es calcula que n’hi podria haver una vintena més a la rodalia de Srebrenica.
2.400 cadàvers han estat identificats gràcies a l’ADN, però queden encara a tota Bòsnia més de 7.000 “sacs mortuoris” amb els esquelets complets pendents d’identificació.
