Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dilluns, 30 de juliol de 2007

Una mica més orfes

Avui ha mort als 89 anys el director de cinema suec Ingmar Bergman. Amb ell hi tinc un gran deute. Les seves pel·lícules em van obrir les portes a les grans preguntes de la vida formulades, no des de la grandiloqüència de la ideologia nacional-catòlica del meu temps, sinó des dels racons més íntims de la persona. Una per a mi inèdita visió des de dins de l'ànima humana, a voltes vital i esperançada, a voltes deseperada i asfixiant, gairebé sempre inquietant. La soledat, la incomunicació, les pors i les febleses, la volubilitat, la cara oculta de les nostres vides. Bergman va ser un generador de preguntes. Potser masses per a un adolescent introvertit i vagarós. No ho sé. En qualsevol cas, ben aviat vaig passar, gairebé sense solució de continuitat, de la tortura de les preguntes a la tranquil·litat de les respostes. Havia passat de ser un cagadubtes a tenir respostes per a tot. Fins i tot, per a despreciar Bergman per haver-se autoexilat del paradís suec, cansat de pagar impostos abusius. Ara, molts anys després, quan retornen les preguntes i ja tens poques respostes, la mort de Bergman m'ha desvetllat la nostàlgia del tornar a començar.