Proof of cooperation between Iran and Syria in the proliferation and development of weapons of mass destruction was brought to light Monday in a Jane's Defence Weekly report that dozens of Iranian engineers and 15 Syrian officers were killed in a July 23 accident in Syria.
According to the report, cited by Channel 10, the joint Syrian-Iranian team was attempting to mount a chemical warhead on a Scud missile when the explosion occurred, spreading lethal chemical agents, including sarin nerve gas.
Reports of the accident were circulated at the time; however, no details were released by the Syrian government, and there were no hints of an Iranian connection.
Lògicament, Síria ha mantingut en silenci aquests fets de la mateixa manera que ha intentat evitar el màxim ressò a l'operació militar israeliana de fa unes setmanes contra un objectiu encara no confirmat en territori israelià. Per què? Doncs, perquè Síria estaria ficada fins el coll en l'ensamblatge d'armes de destrucció massiva.
Segons una exclusiva de Christiane Amanpour de la CNN, l'objectiu del recent bombardeig israelià en una zona despoblada de l'est de Síria seria un magatzem vinculat amb el lliurament d'armes a la Hizbollah libanesa. Però aquesta explicació no sembla gaire consistent, ja que sembla difícil pensar que Israel s'arrisqués a una guerra per un objectiu no vital per a la seva seguretat immediata. Pel contrari, l'agència israeliana Metula considera que l'objectiu atacat per Israel seria una base de míssils Scud amb caps químics i/o biològics, sense descartar un objectiu nuclear, com apuntava The New York Times (via Haaretz) al fer-se ressò de la possibilitat que recentment Corea del Nord hagués venut a Damasc part del seu programa atòmic.
Si realment es tracta d'un centre d'armes de destrucció massiva s'explicaria pel que Síria ha tingut tant d'interès en no fer soroll, limitant-se a una denúncia per violació de l'espai aeri. Una denúncia feta dies després de l'atac quan els rumors ja no es podien amagar. Per molts analistes, l'operació israeliana podria tractar-se d'un segon Osirak.
Per més informació:
"Aussi fort que la destruction d’Osirak" de Jean Tsadik
