Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 1 de febrer de 2008

Anticlericalisme ranci

No només no sóc creient sinó que també sóc apòstata. No perquè ara estigui de moda, sinó perquè a l'època d'en Franco si et volies casar només pel civil havies d'abjurar del baptisme. I ho vaig fer per coherència amb la ideologia que en aquells anys de joventut voluntàriament havia assumit. Amb el pas dels anys, he canviant de manera de pensar i he abandonat la ideologia marxista-leninista per acostar-me a la filosofia liberal, però no he recuperat la fe, si es que alguna vegada en vaig tenir. Segueixo sent un descregut racionalista.

Dic tot això perquè s'entengui millor el que ara diré: ha estat una vergonya la manera com s'ha manipulat políticament i mediàtica la "Nota de la Comisión Permanente de la Conferencia Episcopal Española ante las elecciones generales de 2008".

Els mateixos que per Batasuna es van omplir la boca cridant a favor de "todas las ideas, todos los partidos" ara s'indignen perquè l'Església catòlica defensi les seves públicament. No només consideren intolerable el dret a la llibertat d'expressió de la Conferència Episcopal, sinó que a més a més li fan dir el que no ha dit.

No comparteixo els preceptes morals catòlics respecte el divorci o l'homosexualitat, però com a demòcrata he de defensar el dret que tenen, es consideri o no oportú, a proclamar-los quan vulguin i com vulguin. I sobretot, el dret que tenen, com la resta dels mortals, a que no es deformin les seves paraules. Entre altres coses, perquè sense saber el que de veritat es diu no és possible ni el debat ni la crítica democràtica.

Sense el coneixement dels fets no hi ha informació, hi ha propaganda.