El més significatiu de les eleccions de dilluns al Pakistan no és tant la victòria del partit de Benaziir Bhutto o la derrota del partit de Musharraf, sinó la pràctica desaparició parlamentària de l’islamisme radical.
A l’anterior legislatura, el Muttahida Majlis-e Amal, MMA, una aliança heteròclita de partits islamistes, molts dels quals donaven suport si més no verbal als talibans i Al Qaeda, tenien 50 dels 272 membres de la cambra legislativa, gairebé el 19% dels diputats. Ara, s’han quedat al carrer perquè la gent no els ha votat. En un primer moment, la democràcia semblava actuar a favor dels islamistes, però finalment ha acabat derrotant-los.
Els ciutadans de països àrabs o islàmics s’estan adonant ràpidament que són ells i no Occident les principals víctimes de l’islamisme. La derrota definitiva d’Al Qaeda a l’Iraq va començar a ser possible quan els sunnites van entendre que el seu enemic no eren les tropes nord-americanes sinó la brutalitat jihadista. Una conclusió que cada dia comparteixen més musulmans a Algèria, l’Afganistan i tots aquells països afectats per la plaga del terrorisme islamista.
