Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 22 de febrer de 2008

Pizarro i el manual d'instruccions

Coincideixo amb les enquestes. El debat d'ahir a Antena 3 sobre economia el va guanyar Solbes. Avorrit? Tecnocràtic? Sí, però tranquil i demostrant que dominava la situació. Pizarro, desbordat per les xifres, va caure en el parany de respondre amb el tòpic. Enlloc de centrar-se en les xifres més febles, com la inflació, i entrar-hi a fons, va optar per arguments recurrents i passar d’una cosa a l’altra.

Però el pitjor de tot no és això. El pitjor és la indefinició ideològica que va transmetre. Especialment, quan va voler demostrar que era tan o més partidari que els socialistes del sistema públic de pensions. En què quedem? Son vostès liberals, si més no en economia? sí o no?

Aquest és el gran problema de la dreta espanyola. Acostumada, a gust o a desgrat, que la política la fes el general –en aquest sentit és també una víctima no cruenta del franquisme- va haver d’improvitzar a córrer cuita una classe política i una ideologia. Trobar un grapat de noms i cognoms no va ser el més difícil, però bastir una alternativa político-ideològica a l’hegemonia de l’esquerra no s’imporvitza d’una dia per altra.

Una gran majoria dels actuals líders del PP, llevat d’algunes excepcions, manifesten una rigidesa mental i un tracte espinós que delata la inseguretat del que estrena ideologia. En algunes coses manifesten el dogmatisme de la fe del convers, en altres no s'atreveixen a sortir de la correcció política. Els falta cintura i solera. Podran vèncer, però només podran convèncer el dia que facin política sense haver de recórrer al manual d’instruccions.

ADDENDA.- Maty recomana el "Ganó Solbes" de Marc Vidal. Val la pena.