dimecres, 5 / març / 2008

Política exterior

Chávez comprant armes a RússiaArcadi Espada:

¿Es concebible un país sin política exterior? Sí, España. Cuatro horas de debate entre los dos únicos candidatos que pueden llegar al Gobierno arrojaron una conclusión que yo no creo, francamente, que tenga precedente alguno: ni una sola palabra sobre política exterior. Ni una sola, y no me olvido de Irak, mero asunto interno y otra variante del obsceno juego con los muertos. Un país que, negándose absurdamente a reconocer a Kosovo, ha dado razones a los delirantes que piensan que Kosovo es el País Vasco o Cataluña. Un país callado y estrábico ante la última audacia de Sarkozy, esa Unión Mediterránea que acaba de obtener el decisivo reconocimiento de Merkel y de la que ninguno de los dos candidatos dijo nada porque no sabían qué. Un país, por llegar al fin de este recorrido coyuntural, inmediato, que yace en una asombrosa inactividad, en un pastoso desconcierto ante la crisis más grave que ha vivido Latinoamérica después de la guerra de las Malvinas, es decir, el enfrentamiento entre Colombia y Venezuela a propósito de la legitimidad del terrorismo, que no otro es el asunto central de la crisis.

Esta desaparición de España de la crisis, y su derivada incapacidad para arrastrar a la Unión Europea a desempeñar algún papel es especialmente dramática. Durante muchos años, en el franquismo y en la democracia, España ha sufrido las consecuencias de la incomprensión (y hasta el desprecio) de sus vecinos respecto a los crímenes del terrorismo, que hasta hace un par de días consideraron un asunto interno. Y no sólo eso: España sufrió la organización de un santuario terrorista en su frontera, a la manera cómo la está sufriendo Colombia en sus fronteras con Venezuela y Ecuador.


6 comentaris:

Anònim ha dit...

Davant de la possibilitat d'una guerra entre Colòmbia d'una banda, i Veneçuela i Equador d'una altra, cal recomanar:

- la repatriació de tots els colombians, veneçolans i equatorians, per tal que ningú no utilitza l'estada a Espanya per defugir les seves obligacions militars.

- el control, mentre no es realitza aquesta repatriació, de la població colombiana, veneçolana i equatoriana, per tal d'evitar enfrontaments violents entre aquestes comunitats.

- haurien de quedar exempts d'aquestes mesures aquelles persones de clar origen europeu, els quals, als seus països d'origen, poden ser víctimes de les agressions euròfobes del chavisme.

Jaume

"el Primo" ha dit...

Aquest tal Arcadi Espasa és un fill de puta de primera categoria, i això ho pot corroborar qualsevol que hagi tingut el dubtós plaer de conèixer-lo personalment. És cert que és un mal periodista. Però encara és pitjor persona.

Anem per punts.

El govern de Colòmbia, per qui no ho sàpiga, és un dels diversos governs criminals que gaudeixen del suport i la protecció dels Estats Unitats d'Amèrica. A Uribe (un titella dels americans) se li coneixen estretes vinculacions amb la màfia de la droga (sense anar més lluny era un amic íntim de Pablo Escobar) i amb els "paramilitars" d'extrema-dreta, que tenen un historial de massacres i assassinats que fa por.

Com s'explica que en el marc de la "guerra contra la droga" i la "guerra contra el terrorisme" els americans donin suport a un personatge com aquest?

Doncs, si algú ho sap que m'ho digui, perquè jo ho desconec totalment.

Llavors resulta en mig d'unes negociacions amb les FARC per l'alliberament d'una sèrie d'hostatges (entre ells la ex-candidata a la presidència Ingrid Betancourt), negociacions en què també hi estaven ficats a part dels colombians, el senyor Chàvez personalment i el govern francès de Sarkozy, arriba una delegació d'americans a entrevistar-se amb les autoritats de Colòmbia.

El següent que sabem és que l'exèrcit colombià bombardeja les posicions de les FARC en territori equatorià, en plena nit, i a continuació massacren els pocs supervivents a punta de pistola, perpetrant d'aquesta manera un crim deplorable, violant la sobirania d'Equador i sabotejant les negociacions per alliberar els hostatges.

Llavors surt el pallasso de l'Arcadi Espada parlant de "santuaris terroristes" i no sé quines collonades més. Bravo, nano!

Anònim ha dit...

Aquests "paramilitars" que diu Primo són grups d'autodefensa. Ajuden a les comunitats afectades per la guerrilla i per la delinqüència. Tant de bo tinguessim grups similars a casa nostra, i que no haguessin de donar comptes al govern ni als Mossos per fer neteja de la púrria que injuria al president Uribe des de Catalunya.

Jaume

ferrancab ha dit...

Primo, ets un gilipolles integral.

"el Primo" ha dit...

Ja ha parlat l'intel·lectual.

Anònim ha dit...

Justament el millor elogi que li pots fer a l'amic ferrancab, primo, és que no és cap intel·lectual. Millán Astray tenia raó quan cridava: "Mueran los intelectuales". Perquè els intel·lectuals maten milions a través dels milers de pistolers que adoctrinen. "Morin els intel·lectuals", doncs, i visca la gent senzilla i sense complicacions mentals: la gent que vol viure en llibertat.

Jaume