Més sobre la crisi alimentària

L’increment espectacular dels preus dels aliments bàsics a nivell mundial no és el resultat de males collites generals. L’any passat, la producció alimentària va ser més gran que mai i es preveu que aquest any torni a batre el rècord. Les causes, doncs, no cal buscar-les aquí. Per a l’economista suec, Johan Norberg, els presu s’han disparat per tres importants aconteixements: menys pobresa (per tant, augment del consum), promoció dels biocarburants (que han afectat un 5% de la collita mundial) i controls dels preus d’exportació i barreres a la importació (que han imposat països com Rusia, Ucraïna, Kazajstán, l’Índia o el Vietnam). Com fer front a aquestes causes?

In the short term, we should abolish the ethanol subsidies, the price controls and the export barriers (and obviously the food tariffs) to soften the blow. But in the long term we must become better at producing food. There will be another 3 to 4 billion people on the planet in the next decades and they will eat much more per capita than we do today. We need to give farmers ownership to their land so that they can invest, we need to upgrade the entire food infrastructure with transport, communications, agricultural technology, water harvesting etc, and we need GMOs.

But for all of this to happen markets must be opened and rich country subsidies abolished so that farmers in poor countries get economics of scale and prices must be allowed to rise so that investments are encouraged. Any help to poor consumers must come as money or vouchers so that they can buy food, not in attempts to keep prices artificially low.