Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimarts, 6 de maig de 2008

Contra les catàstrofes climàtiques, menys Kyoto i més desenvolupament

Els huracans maten, però maten molt més quan tenen lloc en un país pobre i dictatorial. Per aquells que tant s’esforcen en buscar responsabilitat humana en els fenòmens climàtics aquí en tenen una de contundent. És el cas de cicló Nargis que està afectant Birmània. Un cicló de categoria 4 amb vents entre els 165 i els 215 kilòmetres per hora que s’han emportat pel davant la vida de 22.500 persones, una xifra que podria doblar-se els pròxims dies.

Un huracà important, sí, però no tant com el Katrina, l’huracà que l’agost del 2005 va afectar el sud-est dels Estats Units. Un huracà que va assolir la categoria 5, la màxima de l’escala, i el sisè més fort des que hi ha registres, amb vents entre 175 i 280 km/h. El seu pas per terra ferma va provocar la mort de 1.836 persones.

Per què aquesta disparitat de conseqüències? La resposta no és climàtica sinó política. Mentre els Estats Units són un país ric –els seus pobres serien rics a molts llocs del planeta- i democràtic, Birmània és una dictadura militaro-comunista.

L’absència d’un sistema d’alerta, el secretisme i la por a la informació, edificacions febles, infraestructures deficients o inexistents, una jerarquia autoritària de poder que impedeix qualsevol reacció autònoma, expliquen perquè un huracà més feble mata onze vegades més en una dictadura miserable que en una democràcia opulenta.

Contra les catàstrofes climàtiques, menys Kyoto i més desenvolupament.