Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 15 de maig de 2008

La doctrina Klein

El capitalisme és probablement el sistema econòmic més criticable que hi ha, després de tots els altres. El problema és que molts dels seus crítics només el coneixen a través de la seva refutació, provingui aquesta del paleolític marxista, de la sobrenatural doctrina social de l’Església o de les històries per a no dormir de Naomi Klein.

Precisament, la prolífica Naomi Klein acaba d’inundar llibreries i supermercats amb un nou llibre: “La doctrina Shock. El auge del capitalismo del desastre”. Un nou llibre que tornarà a demostrar que no hi ha millor negoci que l’anticapitalisme literari.

Johan Norberg ha respòs Naomi Klein amb un treball titulat “La doctrina Klein. L’auge de la polèmica del desastre”.

Naomi Klein's The Shock Doctrine purports to be an exposé of the ruthless nature of free-market capitalism and its chief recent exponent, Milton Friedman. Klein argues that capitalism goes hand in hand with dictatorship and brutality and that dictators and other unscrupulous political figures take advantage of "shocks"—catastrophes real or manufactured—to consolidate their power and implement unpopular market reforms. Klein cites Chile under General Augusto Pinochet, Britain under Margaret Thatcher, China during the Tiananmen Square crisis, and the ongoing war in Iraq as examples of this process.

Klein's analysis is hopelessly flawed at virtually every level. Friedman's own words reveal him to be an advocate of peace, democracy, and individual rights. He argued that gradual economic reforms were often preferable to swift ones and that the public should be fully informed about them, the better to prepare themselves in advance. Further, Friedman condemned the Pinochet regime and opposed the war in Iraq.

Klein's historical examples also fall apart under scrutiny. For example, Klein alleges that the Tiananmen Square crackdown was intended to crush opposition to pro-market reforms, when in fact it caused liberalization to stall for years. She also argues that Thatcher used the Falklands War as cover for her unpopular economic policies, when actually those economic policies and their results enjoyed strong public support.

Klein's broader empirical claims fare no better. Surveys of political and economic freedom reveal that the less politically free regimes tend to resist market liberalization, while those states with greater political freedom tend to pursue economic freedom as well.

El treball de Norberg us el podeu baixar, en format pdf, aquí.