La oí gritar y comprobé que durante un par de semanas llevaba gafas oscuras para que no se le notaran los moretones. Su esposo es militante del Partido y en el barrio nadie le recrimina sus excesos de testosterona. Ambos forman parte de un cuadro de violencia doméstica que se silencia en los medios y se enraíza en la cotidianidad. Las víctimas, como ella, se sienten doblemente maltratadas. A la bofetada y al grito se le suma el silencio de quienes no quieren aceptar –o al menos hacer público– que tras las puertas de los hogares cubanos no siempre reina la armonía y el respeto.
(Josep Pla)
Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst
Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.
dijous, 7 d’agost del 2008
"A Cuba no hi ha violència de gènere"
Els règims comunistes solucionaven els problemes silenciant-los. El socialisme real no era altra cosa que un decorat que amagava el no res. Un engany. Una estafa. A Cuba encara ho viuen cada dia. Yoani Sánchez ho escriu al seu blog: