He admirat el jutge Baltasar Garzón, especialment per la seva valentia en afers que, si no fos per ell, haurien quedat impunes. Però, amb el temps, crec que s’ha anat convertint en una caricatura d’ell mateix, en un home al que sembla que la fama se l'hi ha pujat al cap i que ha acabat creient-se que és l’encarnació viva de la justícia. Garzón s’ha revelat com un home més interessat en ajusticiar que en fer justícia, en fer la llei que en aplicar-la i en no fer fàstics a que de vegades la finalitat de la justícia pugui estar per sobre dels procediments per assolir-la. Garzón és sovint un magistrat jurídicament imprevisible. Però no hi ha res més oposat a la llei i la justícia en un estat de dret que la falta de previsibilitat jurídica. És per això que crec que Baltasar Garzón, l’estrella de l’Audiència Nacional, és un mal jutge.
Tremenda garzonada, editorial d’El Mundo.
Enterremos a los muertos, de Francesc de Carreras.
ADDENDA.- Pel que sembla, Garzón va crear una "oficina" per a la promoció de la seva candidatura a Premi Nobel de la Pau.
