Cada dia està més clar que el pla Paulson és inútil: les sumes injectades pel Tresor americà no tenen cap efecte sobre la crisi financera. Aquesta s'aturarà ella sola quan els preus dels immobles hauran retornat al seu just nivell i quan els bancs insolvents hauran desaparegut.
A força de voler salvar tothom, els Estats no salven ningú. En una economia mundial on els capitals circulen, no pot ser d'una altra manera.
El poble americà, hostil al salvament dels bancs amb els seus impostos, ha tingut la intuició correcta.
Si McCain, assumint aquesta onada popular i en coherència amb les seves conviccions liberals, s'haugés oposat al pla Paulson i a Obama -el qual, lògicament, dóna suport a la nacionalització dels bancs- hauria sortit guanyador i hauria, una vegada president, escurçat la crisi mentre que les grans gesticulacions actuals (que no estalvien Europa) ens porten a la recessió.
Massa tard.
ADDENDA.- Que McCain hagi perdut la seva millor ocasió per deixar clara la seva posició política en un tema tan crucial com la crisi financera i els seus remeis, no vol dir necessàriament que ja no pugui obtenir la presidència dels Estats Units. Els sectors republicans als que mai els ha agradat McCain, davant la possibilitat d'una victòria d'Obama, probablement acabin anant a votar-lo. D'altra banda, el vot ocult antiObama possiblement sigui molt més gran del que sembla i, per tant, que el fenomen dels últims temps en què els que encapçalen les enquestes acaben perdent les eleccions, es pugui tornar a produir.
