Dimarts que ve tenen lloc les eleccions presidencials americanes. Entre nosaltres, s'acostuma a demanar massa lleugerament: "I tu, qui votaries?". Personalment, no tinc prou informació. Tampoc visc en un qualsevol comtat dels Estats Units la situació del qual faci decantar-me per un candidat o un altre. Amb la simpatia no n'hi ha prou. Algú podrà al·legar que d'informació, en tenim molta. Però, si accepto aquest principi, automàticament assumeixo que la informació que se'ns proveeix aquí és fiable i, en conseqüència, em toca preferir Obama.Seguiu llegint.
Els dic que no sé a qui votaria, però, situat en el nostre context, i pel que fa al senyor Obama, m'envolta una sensació similar a la que em provoca la persona de Woody Allen: em sembla un magnífic director, però els seus seguidors poden arribar a fer-me'l avorrir. Tot això ho dic perquè, al meu entendre, la nostra premsa s'ha comportat amb lleugeresa pel que fa als candidats. Els periodistes no han informat del que hi havia -o podia haver-hi- sinó que han informat sobre el que els agradaria que passés -tendència genuïnament mediterrània-. En resum, s'ha creat l'atmosfera que, si no guanya Obama (que pot ser que perdi), els Estats Units s'hauran equivocat. I aquesta actitud em porta a reflexionar sobre la suposada superioritat moral europea.
divendres, 31 d’octubre del 2008
Eleccions americanes i superioritat moral europea
Xavier Roig, autor de "La dictadura de la incompetència":
