Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 10 d’octubre de 2008

Menys diners, més valors

El catedràtic Josep Domingo Ferrer fa una reflexió sobre la pèrdua de valors a la nostra societat en un article publicat al diari Avui. I ho fa sobre la base dels cinc punts que va definir Samuel Hantington al seu llibre "El xoc de civilitzacions i el nou ordre mundial":
EL DARRER CAPÍTOL DEL LLIBRE CONTÉ una reflexió sobre les possibilitats d'Occident de renovar-se i de mantenir l'hegemonia que ha tingut els darrers segles. Deixant de banda l'estancament econòmic i demogràfic de les societats occidentals, l'autor n'assenyala el declivi moral, que sintetitza en: i) increment dels comportaments antisocials, tals com delinqüència, drogues i violència en general; ii) decadència de la família, amb increment de divorcis, d'embarassos adolescents i de famílies monoparentals; iii) declivi del voluntariat i de la confiança interpersonal que hi va associada; iv) afebliment de l'ètica del treball i augment del culte a la indulgència personal; v) compromís minvant amb l'esforç intel·lectual, manifestat en rendiments escolars més baixos. Segons Huntington, que és un politòleg de Harvard i no pas cap moralista ni cap líder religiós, la salut futura d'Occident i la seva influència en altres societats dependrà en gran mesura del seu èxit a contrarestar les cinc tendències anteriors, que en paraules seves "estan donant lloc a l'afirmació d'una superioritat moral per part de musulmans i d'asiàtics". La meva feina em duu a veure bastant món i a tractar amb gent de civilitzacions no occidentals, sobretot estudiants i investigadors. La comparació amb la societat catalana confirma el diagnòstic (compartit per diversos pensadors de casa nostra): Catalunya puntua en totes cinc tendències de declivi moral, no sols molt més que els països emergents, sinó fins i tot més que països del nord tradicionalment més avançats. Patim la síndrome del nou-ric.