La resposta que doni Obama a la crisi de l’automòbil ens dirà molt sobre el que serà o no la seva presidència. D’entrada, tot fa pensar que s’hauria de decantar per ajudar als tres grans de Detroit –General Motors, Ford i Chysler- i assergurar així els llocs de treball d’una classe obrera que vota demòcrata i d’una organització sindical, la United Auto Workers, UAW, que va contribuir a la seva victòria.
Però ajudar els dinosaures de Detroit, al nord-est dels Estats Units, vol dir perjudicar les indústries automobilístiques –Honda, Toyota i Suzuki- ubicades al Sud-Est del país i que també ocupen desenes de milers de treballadors. Empreses que no estan en dificultats i que, per tant, no rebrien ni un dòlar de l’estat. I no estan en dificultats perquè tenen una millor gestió i, sobre tot, perquè no estan a mans de l’UAW, un potent sindicat que ha aconseguit que la General Motors esdevingui més un sistema de seguretat social, de pensions o d’hospitals, que una fàbrica de cotxes. Es calcula que només les càrregues socials de General Motors comporten que cada cotxe costi 1.500 dòlars més car que els dels seus competidors japonesos.
Es per això que als Estats Units hi ha molta gent que s’oposa a que es donin aquestes ajudes i que creuen que fer-ho seria un error. De moment, Obama ha dit que no està disposat a firmar un txexc blanc als productors de Detroit. Un bon senyal. De moment, però, demòcrates i republicans semblen haver-se posat d'acord al Congrés per aprovar un pla d'ajuda als dinosaures.
