Obama ha guanyat la presidència dels Estats Units i els demòcrates la majoria a les dues cambres del Congrés. Una majoria absoluta que els atorga, al tenir també la presidència, un poder immens. Ha estat la voluntat inequívoca de les urnes i, per tant, toca acceptar el veredicte i felicitar al vencedor.
En el moment de fer aquesta anotació, Obama té 349 vots electorals i McCain 163, metre que en vot popular el demòcrata suma 62 milions de vots i McCain 55, un 52% contra un 46%. És, sens dubte, un bon resultat, però bastant lluny de la victòria històrica que es pregonava.
Només cal comparar-ho amb les victòries, aquestes sí realment històriques, de Franklin Delano Roosevelt que l’any 1936 va guanyar el seu rival Alf Landon per 523 vots electorals contra 8 i pel 61% del vot popular contra el 37%, o la de Ronald Reagan que va apallissar l’any 1984 Walter Mondale amb 525 vots electorals contra 13 i amb un 59% de vot popular contra el 41% del seu rival, per citar només dos exemples, un de cada partit.
Però si les xifres no han sigut històriques, si que ho ha sigut que per primera vegada un afroamericà arribi a la Casa Blanca i posi així punt i final al problema negre. Aquesta presidència està cridada a ser la culminació de la lluita pels drets civils i la materialització del somni de Martin Luther King d’aconseguir un país on no es jutgi una persona pel color de la seva pell sinó pel seu comportament o la seva vàlua.
En el programa d'Obama hi ha moltes incerteses, però posar punt i final al problema negre pot ser la seva gran aportació a la història d'un país tan odiat com estimat que es diuen els Estats Units d'Amèrica, la nació democràtica més antiga del món.
Guy Sorman:
En el moment de fer aquesta anotació, Obama té 349 vots electorals i McCain 163, metre que en vot popular el demòcrata suma 62 milions de vots i McCain 55, un 52% contra un 46%. És, sens dubte, un bon resultat, però bastant lluny de la victòria històrica que es pregonava.
Només cal comparar-ho amb les victòries, aquestes sí realment històriques, de Franklin Delano Roosevelt que l’any 1936 va guanyar el seu rival Alf Landon per 523 vots electorals contra 8 i pel 61% del vot popular contra el 37%, o la de Ronald Reagan que va apallissar l’any 1984 Walter Mondale amb 525 vots electorals contra 13 i amb un 59% de vot popular contra el 41% del seu rival, per citar només dos exemples, un de cada partit.
Però si les xifres no han sigut històriques, si que ho ha sigut que per primera vegada un afroamericà arribi a la Casa Blanca i posi així punt i final al problema negre. Aquesta presidència està cridada a ser la culminació de la lluita pels drets civils i la materialització del somni de Martin Luther King d’aconseguir un país on no es jutgi una persona pel color de la seva pell sinó pel seu comportament o la seva vàlua.
En el programa d'Obama hi ha moltes incerteses, però posar punt i final al problema negre pot ser la seva gran aportació a la història d'un país tan odiat com estimat que es diuen els Estats Units d'Amèrica, la nació democràtica més antiga del món.
Guy Sorman:
Les Blacks américains vont-ils s'identifier au Président Obama ? Les teenagers Blacks verront-ils dans les deux filles Obama, trés bien élevées , un modéle de comportement ? Ce n'est pas certain puisque Obama n'est pas Black : il ne partage ni l'expérience historique ni la culture du ressentiment Black . Mais Michelle Obama est Black et l'a montré , parfois avec agressivité.
Il n'empêche que, par delà la politique imprévisible d'Obama et les évenements qui la dicteront, cette Présidence pourrait mettre un terme au dysfonctionnemnt social de 80% des Blacks, avec son cortége de violences (la plupart des crimes aux Etats Unis sont commis pas des Blacks contre d'autres Blacks), d'enfants sans pére, de rejet de la société US (et réciproquement ). Si Obama met ainsi un terme au probléme noir, il aura rendu de par son élection même un immense service à son pays comme à ceux qui l'observent pour s'en inspirer ou le rejeter. Tout le reste est incertain.
