A l'espera de tenir el llibre a les mans, la Teresa ha tingut l'amabilitat d'enviar-me'n un aperitiu. Una introducció on explica les motivacions que l'han empès a escriure el llibre i de les que em permeto la llibertat de publicar-ne les primeres línies perquè aneu fent boca.
Unes onze hores de vol separen Barcelona de l’Havana (rebot madrileny inclòs). Mentre l’avió anava com una seda, intentava imaginar com devien ser aquelles antigues travessies Barcelona-l’Havana de les meves referències familiars. Com devia ser passar dies i dies lliscant gairebé sense moure’s o amb un temporal a tot drap per aquell oceà que jo veia ara, convertit en petit bassal, a la pantalla de bord de l’avió. Pensava en això i no tenia la intenció, aleshores, d’escriure cap mena de crònica del viatge. Hi anava amb una idea aproximada d’algunes coses que m’hi trobaria i amb el desig de trobar-hi encara una mica d’aquella Havana de les fotografies i postals que l’àvia guardava en capses que remenàvem de tant en tant mentre m’explicava coses de les seves germanes de l’Havana, paraules en què llavors jo era incapaç de captar-hi el so de la nostàlgia que ara sé que tenien; nostàlgia d’un lloc mai vist però secretament anhelat.