Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimarts, 13 de gener de 2009

Imperatiu ètic o estètic, Joan?

Un encaputxat alçant una pistola de plàstic a la manifestació de BarcelonaEl conseller d’Interior, Joan Saura, ha justificat la seva presència en una manifestació a Barcelona contra els atacs israelians a Gaza per “imperatiu ètic”, ja que es tractava d’una manifestació “contra la guerra”.

Que em perdoni el camarada Joan, però jo tinc la impressió que més que per imperatiu ètic hi va anar per imperatiu estètic, per quedar bé amb la claca i intentar mantenir els poquets votants que encara li fan cas.

Ho dic perquè no l’he vist mai manifestar-se per “imperatiu ètic” contra totes aquelles altres guerres, sovint molt més cruentes, però que no mobilitzen al seu electorat.

ADDENDA.- Joan, per què no llegeixes, encara que sigui per una vegada, el que escriu Bernard-Henri Lévy sobre l'imperatiu ètic de manifestar-se contra la guerra?
¿Dónde estaban estos manifestantes, cuando se trataba de salvar, no ya a 888, sino a los 300.000 muertos de las matanzas programadas de Darfur? ¿Por qué nunca salieron a la calle cuando Putin arrasaba Grozni y transformaba a decenas de miles de chechenos en gavillas humanas y en carne de cañón? ¿Por qué se callaron, cuando, un poco antes, durante años interminables y, esta vez en el propio corazón de Europa, se exterminó a 200.000 bosnios, cuyo único crimen era haber nacido musulmanes? Parece que hay gente para la que el buen musulmán sólo es el que está en guerra contra Israel. Más aún, he aquí a los nuevos adeptos del viejo «dos pesos, dos medidas», que sólo se preocupan del sufrimiento musulmán cuando se creen autorizados a imputárselo a los judíos. El autor de estas líneas encabezó la movilización en pro de los habitantes de Darfur, de los de Chechenia y de los de Bosnia. Además, apuesta, desde hace cuarenta años, por un Estado palestino viable, al lado del Estado de Israel. Aunque sólo sea por eso, se le permitirá que considere este tipo de actitudes