Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimarts, 20 de gener de 2009

Més dura serà la caiguda


Ja cremen Obama al costat de Bush
I no tant per Obama, com per la claca. Tanta eufòria desmesurada no pot ser bona. Corre el risc d'esfondrar-se en una depressió més ràpida i profunda que la crisi de les subprime.

Pel contrari, per tots aquells que no ens agradava l'inconsistent programa electoral d'Obama, una presidència pragmàtica seria un regal. I, pel que sembla, tot fa pensar que el canvi serà més d'estil que de fons. El canvi comença i acaba en la figura d'Obama. El canvi és un negre a la presidència. Ni més, ni menys. Amb tota la importància simbòlica que té, i que és molta, però res més. Els Estats Units no necessiten refundar-se, ni canviar essencialment la seva política exterior, ni capgirar el seu model socio-econòmic.

La presidència Obama no té per que ser més desastrosa que altres presidències demòcrates. Com la de Carter. Pel contrari, podria fins i tot desmarcar-se'n. En qualsevol cas, no trigarem gaire a saber-ho. L'agenda econòmica i internacional apreten. Les primeres decisions importants les coneixerem aviat. Aleshores sabrem de quin mal haurem de morir. Uns més que altres.