Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 19 de març de 2009

Bernanke, no Obama

L'artífex que els Estats Units comencin a sortir de la crisi no és Obama, ni Pelosi, ni la Cambra de Representants o el Senat, sinó el president de la reserva federal, Ben Bernanke, que, aplicant els principis monetaristes de Friedman i els reaganomics, ha facilitat la represa de l'activitat. Jean-Pierre Chevallier:
Ben Bernanke a encore lâché une bombe d’une précision millimétrique et magistralement performante : la Fed a annoncé qu’elle allait racheter pour $300 milliards de bons du Trésor dans les 6 mois à venir. Dans l’heure qui a suivi cette annonce, la Fed n’a pas racheté un seul bon mais les rendements des Notes à 10 ans qui évoluaient aux alentours de 3 % ont plongé à 2,54 %,

Ce plongeon des Notes à 10 ans est historique. Il ne s’est produit qu’une seule fois avec une telle ampleur, mais en d’autres circonstances : lors du krach de 1987,

Le plus remarquable dans cette décision de la Fed est que les rendements des Notes ont baissé (les prix des contrats ont augmenté car les investisseurs ont anticipé cette baisse des rendements) et que les indices d’actions ont augmenté en même temps alors qu’ils évoluent normalement dans le même sens (que les rendements des Treasuries), ce qui montre une fois de plus que le montant des capitaux en attente de placement est considérable aux États-Unis.

Le bombardement de B-2 est une parfaite réussite.

Le S&P-500 a pris 2 %, 11 % pour le KBW (l’indice des valeurs bancaires), le cours de Citigroup a été multiplié par 3 en 10 jours, ceux de Bank of America, de Wells Fargo et d’autres ont doublé.

Tout va bien donc, les marchés reprennent normalement depuis le point de retournement de la mi-décembre comme je l’ai écrit à maintes reprises.

C’est la plus grande crise depuis un siècle, où ça ?

Ah ! oui, dans la Vieille Europe

Mentretant, els polítics van a al seva bola. Primer, els feia pànic pronunciar la paruala crisi, i ara ja no sabem viure sense ella. La crisi els ha revifat. Han vist que en poden treure un benefici. I per això han de fer veure que es belluguen, que fan coses, que s'estan deixant la pell per salvar-nos de la ruïna. Com César, magnifiquen la força i la intel·ligència de l'enemic per fer més gloriosa la victòria. Sortir d'una merdeta de crisi ho fa tothom, però d'una sense precedents només està a mans de les grans llumaneres. Es per això que Obama, Brown, Sarkozy o Zapatero, competeixen per veure qui ens treu més calers de la butxaca. Uns calers que fins ara pràcticament només han servit que per donar-los als incompetents que han portat le seves empreses a la fallida, ja sigui financera o immobiliària. Cada dia fan més reunions i cimeres, i a cadascuna d'elles aposten més i més milions de dòlars i d'euros sobre el tapís d'una ruleta més russa que una altra cosa. L'única esperança és que la represa americana es consolidi abans que s'ho gastin tot.

ADDENDA.- Una de les premises fonamentals del monetarisme i que no ha estat plenament assumida pels bancs centrals és que la influència que aquests exerceixen sobre la quantitat de liquidesa d'una economia afecta de manera temporal i molt limitada al cicle econòmic. Es per això, que Friedman aconsellava vigilar atentament l'evolució dels agregats monetaris i crediticis, de manera que el seu creixement en el temps fos compatible amb el creixement potencial de l'economia i l'estabilitat de preus.