“Ara és el moment que els poders públics facin un pas endavant i exerceixin el control, la regulació i supervisió dels mercats (sobretot dels financers), que mai haurien d’haver abandonat. No es el nostre cas, però si el de molts països; i la seva deixadesa d’ahir ens afecta a tots avui.”(...)Montilla ha dit que s’ha de fer el que diu tothom, sigui de l’escola econòmica que sigui, “innovació, capacitació, alt valor afegit”. També ha dit que cal una veritable Reforma del Sitema de relacions laborals, però que “no estic parlant d’abaratir l’acomiadament”. Tot i això, creu que “cal promoure l’assignació eficient de recursos, incentivant la mobilitat laboral dels treballadors” i que “cal plantejar-nos la revisió dels processos de negociació col•lectiva, i cal compassar els creixements salarials a la productivitat empresarial que els fa possibles”.
“Fugint de les promeses fàcils (com abaixar els impostos i incrementar desordenadament la despesa, sense que cresqués el dèficit); es a dir, intentant la quadratura del cercle impossible. No ho farem. Tampoc té justificació baixar impostos i retallar despeses socials. Especialment si això pot posar en perill la cohesió social i l’ajut als més afectats per la crisi.” (...)
“En total, el conjunt de mesures anticrisi que el Govern ha anat adoptant fins avui suposen la mobilització de 7.750 M€; el 3,5% del PIB. (...) Dels 7.750 M€ que fins avui s’ha mobilitzat.:
• 4.400 M€ són recursos financers, és a dir, préstecs i avals,
• 3.000 M€ són despeses i inversions extraordinàries de la Generalitat
• I 350 M€ són estalvi, que s’aconseguirà amb mesures d’austeritat pressupostària i de
simplificació regulatòria i administrativa.”
Després, Montilla demana un reforma del sistema educatiu espanyol i del mercat de l’habitatge amb “un contracte de lloguer més flexible i una major seguretat jurídica per als agents implicats”, així com una reforma de determinats Sectors Regulats “adoptant mesures que fomentin la Competència en diversos sectors i mercats”, especialment el sector serveis i comerç, el del transport i el sector energètic.
I per acabar, deixa anar un frase amb incògnita: “Cal començar a pensar seriosament si serem capaços de garantir, sense canvis, la viabilitat en el futur del model actual del nostre sistema sanitari”.