Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimarts, 17 de març de 2009

Ells i nosaltres, l'apartheid català

Alfons Quintà:
Tenim un Estat i una Administració en mans dels partits. És un tipus de possessió que ha fet taca d'oli en tots els àmbits. S'ha instal·lat una partitocràcia amb molt poc enteniment. Quan la societat es mou ho fa des dels pocs àmbits que no estan controlats pel poder polític. Com que els espais lliures són pocs, la societat es mou molt rarament.
Si fem una fotografia del Congrés dels Diputats o del Parlament de Catalunya veurem un món immòbil, reaccionari, encarcarat, víctima de les seves pròpies trampes. Volien dominar la societat i han quedar presoners de les seves maldats.
Algunes d'aquestes maldats són tan evidents que ells, els que manen, no gosen referir-s'hi mai. Per exemple, hi ha la gran maldat de la llei electoral. Als que no pertanyem ni ens identifiquem amb cap partit ens ha convertit en una versió moderna dels serfs de gleva. Els membres dels partits també han quedat malparats. En efecte, mentre duri l'actual llei electoral no serà possible que dins els partits hi hagi debats realment lliures, ni que els canvis socials reals siguin protagonitzats pels partits.
Ara que s'ha parlat tant d'Obama, cal posar de relleu que si les lleis electorals nord-americanes, i en conseqüència l'organització dels partits americans, fossin com les d'aquí, aquell canvi - i d'altres, com va ser en el seu dia l'aparició de Bill Clinton - allí no haguessin estat mai possibles.
A Catalunya tenim el problema afegit d'haver portat per mal camí el nostre autogovern. La seva instauració havia d'haver estat un estímul per aprofundir la democràcia, tasca en la qual en alguns moments històrics havien estat capdavanters a Espanya. No ha estat així.

Gràcies a J.M.G.