Quines altres ficcions hi ha a l’Estatut?
La de la llengua pròpia. És un concepte estúpid, que no té cap tradició filològica. No només per l’obvietat que els territoris no tenen llengua, sinó perquè a Catalunya hi ha dues llengües. Caldria haver introduït a l’Estatut la llengua que segurament és la més usada per la majoria dels catalans: el castellà.
I de l’obligatorietat de conèixer el català? Què n’opina?
En això es mostra que tenim uns polítics mediocres, que només es fixen en Madrid. Estan subordinats a Madrid, fins els independentistes. Per això han copiat l’article de la Constitució segons el qual el castellà és obligatori.
Està en desacord que el castellà sigui obligatori?
És obvi que hi estic en desacord. Hi ha hagut a Catalunya un mimetisme d’una cosa dolenta que s’havia fet a Espanya. Hi ha una estratègia retòrica i epistemològica curiosa: creure que de dues mentides en surt la veritat.
Bé: en aquest cas, es tracta d’una norma de contrapès.
Una estupidesa, en qualsevol cas. Una estupidesa bessona.
dilluns, 23 de març del 2009
Ficcions
Arcadi Espada a l'AVUI:
