Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 11 de juny de 2009

Garoña

Zapatero insisteix amb tancar la central de Garoña perquè encara no s'ha enterat que el que mola ara entre els pijoprogres és precissament l'energia nuclear, com a l'Iran. En completa contradicció amb el que deien fa 30 anys, ara la volen perquè dir "Nuclear? Sí, gràcies" és ser més ecologista que Déu. Pel que sembla, ara prefereixen morir d'un difícil però no impossible Txernòbil que socarrimats i ofegats en una hipotètica apocalipsi climàtica, fruit més de la febre ideològica que d'un escalfament real del planeta.

Abans, quan denunciaven l'energia nuclear ho feien en uns termes que fins i tot l'Holocaust semblava una broma. Algunes d'aquelles denúncies eren veritat, però moltes, mentida. Deien, per exemple, que implicava la militarització creixent de la societat, cosa que ha resultat falsa, tot i la gran dependència de l'Estat d'aquesta indústria. També parlaven en termes biblícs sobre la impossibilitat d'eliminar o emmagatzemar de manera segura els residus radioactius, cosa que no ha sigut tan tràgica com la pintàven, però que continua sent un problema molt important.

Però totes aquestes maldats, reals o imaginàries, de l'àtom civilitzat són ara pecatta minuta al costat del nou diluvi universal que s'acosta per culpa de la voracitat emissora de CO2. I per això, ara més que mai, toca ser pronuclear.

Pels que no som ecocondríacs, l'autèntica energia alternativa no és altra que el carbó. Ho explica com ningú l'Antón Uriarte:

Garoña se puede cerrar sin que se note nada en la producción eléctrica española. En el 2007 las centrales térmicas de carbón produjeron 72 millones de MWh pero en el 2008, debido a la subida de los costes de las emisiones de CO2 por culpa del nefasto Protocolo de Kioto, se dejó de echar carbón a las calderas y la producción bajó a 46 millones de MWh. Hubo, por lo tanto una reducción de 26 millones de MWh, que es del orden de diez veces más de lo que produce Garoña. Quiero decir que con echar un poco más de carbón a las calderas de las centrales térmicas de carbón, quedaría compensado lo que produce Garoña.