"No se pueden dar servicios de Suecia con impuestos de Marruecos". Aquesta frase l'ha dit el president de la Federació Espanyola de Municipis i Provincies, el socialista Pedro Castro, però la podria haver pronunciat qualsevol altre polític, inclosos els de la dreta. En aquest país sembla que ningú s'ha assabentat encara que el model suec d'estat del benestar ja no existeix. A Suècia estan passant de l'estat a la societat del benestar, retallant i suprimint impostos, liberalitzant l'economia, privititzant la indústria i reformant el sistema de pensions, de salut i d'educació.
Al segle XIX, Suècia era un país molt pobre. Milers de suecs van emigrar als Estats Units buscant sortir de la misèria. Però durant el segle XX, va consolidar una economia de mercat que li va permetre arribar a ser el país amb el més gran creixement del món, igualant els Estats Units en els anys seixanta. D'aquesta manera, Suècia es va convertir en un país ric abans d'esdevenir, durant la dècada dels 70, un estat del benestar. El creixement de la despesa social es va disparar del 30% del PIB a més del 60% a finals dels any 80. Els tipus impusitius sobre la rande van passar del 40 al 65-70%. La regulació del treball va ver pràcticament impossible l'acomiadament. Els mercats de capitals i els beneficis empresarials es van gravar fortament.
La bombolla va acabar esclatant l'any 1993, quan el dèficit pressupostari va assolir el 13% del PIB i el deute el 71%. Aquestes xifres van provocar la caiguda de la moneda i que es disparés la inflació. Tot plegat va protar a la pràctica fallida de l'estat i la disminució dels incentius per treballar, estalviar i invertir.
Aquesta situació provoca que la socialdemocràcia perdi el poder i arribin al poder els liberals, que inicien un canvi de rumb en la política econòmica de Suècia amb l'objectiu de passar de l'estat a la societat del benestar. Es retalla la pressió fiscal, s'aboleixen els impostos sobre el patrimoni i les successions, es desregulen els mercats de capitals, les teleconomicacions, l'electricitat, el transport per carretera, els taxis i altres. Comença la privatització de la indústria i la liberalització del comerç.
També es procedeix a la reforma del sistema de pensions. Una reforma significativa ja que Suècia va ser el primer país a implantar un règim de jubilaciío públic, obligatori i universal. Després d'estudiar el problema durant els primers anys 1990, els suecs aproven el 1998 moure's cap a un sistema de pensió privat a l'estil xilè. També han procedit a una reforma del sistema públic de salut i de l'ensenyament, on han introduit el xec escolar i la llibertat d'elecció d'escola.
El model suec ja fa temps que és un altre.
