Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 2 d’octubre de 2009

Irlanda, el referèndum de la vergonya

El referèndum d'avui a Irlanda té poc a veure amb les bondats o maldats del Tractat de Lisboa i molt amb la burocràtica concepció de la democràcia que tenen les elits comunitàries. Una concepció que consisteix a forçar els països que lliurement han votat no a que tornin a les urnes les vegades que calgui fins que votin sí. La "construcció europea" no admet el no. Com va dir un expresident de la UE, l'únic "vot correcte" és el sí. I per aconseguir-ho, no només s'obliga a governs teòricament sobirans a convocar noves consultes sinó que s'arriba a la intimidació i, fins i tot, a la compra del vot dels ciutadans. Se'ls espanta dient-los que Irlanda estaria ara en la mateixa situació d'Islàndia o pitjor si no fos membre comunitari i se li prometen, per exemple, 14,8 milions d'euros per ajudar els 2.400 treballadors de Dell que s'han quedat a l'atur. Una xifra que representa que el 9,6% del "fons europeu d'ajustaments per globalització" es destinarà al 0,01% dels 22 milions d'aturats europeus. Com veuen, els eurocacics ni s'immuten alhora d'intentar comprar sufragis amb diner públic. Però no tot es compra amb diner. També se'ls pretén subornar prometent-los excepcionalitats, com que no hauran de legalitzar l'avortament o perdre la neutralitat.

Així no es pot construir ni Europa ni res. La fi -una Europa unida, pròspera i feliç- no justifica els mitjans. La saba democràtica és imprescindible per revifar el projecte europeu. En aquest moment, en que la gran majoria dels nostres líders polítics pregonen grans reformes -fins i tot, la refundació del capitalisme- potser farien bé de prendre's seriosament alguna de les seves fantasies i procedir d'una vegada per totes a fer la gran reforma pendent: la democratització de la UE. Sense aquesta reforma, la construcció europea serà un miratge. Una il·lusió de les elits. El somni d'una raó il·lustrada que engendra monstres com el referèndum forçat que avui se celebra a Irlanda. Un referèndum que es tornarà a repetir si torna a guanyar el no, però que mai més es podrà tornar a celebrar si guanya el sí. A la UE, com a l'Església, el matrimoni és per tota la vida: el que ha unit la comunitat que cap poble ho separi!