Acabo de llegir a la portada de l'edició digital del diari "El Mundo" el següent titular:
Bush ya barajaba derrocar a Sadam en el otoño de 2001
Els dos primers paràgrafs de l'article firmat pel corresponsal del diari a Londres, Eduardo Suárez, diuen això:
Elementos de la Administración Bush barajaron la posibilidad de propiciar un cambio de régimen en Irak al menos dos años antes de la invasión. El detalle lo ha desvelado esta mañana Peter Ricketts, director general de política del Foreign Office y el primero en comparecer en la comisión que analiza el papel del Gobierno británico durante la guerra y cuyas sesiones públicas se han inaugurado en Londres esta mañana.
Lo que también ha explicado Ricketts es que ésa no era la voz dominante en Washington. Entre otras cosas porque el moderado Colin Powell, entonces secretario de Estado, estaba "completamente al mando de la situación". Un extremo que cambió después de los atentados del 11 de Septiembre, a partir de los cuales el Pentágono empezó a desempeñar un papel mucho mayor.
De tot plegat, un lector poc avesat en treu la impressió que molt abans de l'11 de setembre l'administració Bush ja feia plans per derrocar Saddam Hussein, donant a entendre que hi havia raons ocultes més enllà de la guerra contra el terrorisme islamista en la decissió d'envair l'Iraq.
En realitat, però, el titular només reflexa la incompetència del seu redactor, ja que la tardor del 2001 no és abans sinó després dels atemptats contra les Torres Bessones, que van ser a finals d'estiu. En un primer moment, la resposta dels EUA es va focalitzar a l'Afganistan, però ja durant aquests primers mesos es van publicar diverses informacions sobre el risc que comportava Saddam Hussein en un situació com aquèlla. Els detalls sobre les deliberacions de l'equip de Bush en aquells primers moments, inclosa la possibilitat d'un atac a l'Iraq, s'han publicat a bastament, no només als mitjans de comunicació sinó en informes oficials del Cambra de Representants o el Senat.
És a dir, que la informació no ofereix cap dada nova que no es conegués, però la combinació d'ignorància i atreviment la converteix en una mostra més del periodisme de desinformació que tant sembla agradar per aquestes contrades.
