Ja veuen la parauleta: negacionistes. Es necessita molts anys de pràctica -o molta mala fe- per manipular així un titular. La paraula negacionista es vincula habitualment amb aquelles persones que neguen l'Holocaust comès pels nazis contra el jueus. Amb l'abús d'aquesta paraula en el context del canvi climàtic, els crítics i escèptics apareixen inevitablement no només com a negadors de la veritat científica sinó a més a més com a delinqüents i fanàtics susceptibles de ser perseguits per la justícia. Paper Papers ho denuncia així:
Ayer La Vanguardia llamaba negacionistas a quienes dudan que el cambio climático sea el fenómeno apocalíptico del IPCC. Y cita entre ellos a José María Aznar, Nigel Lawson y otros jubilados de la derechona europea con quienes pocos quieren asimilarse. Ningún científico. Es como ilustrar un reportaje sobre literatura brasileña con Paulo Coelho. Patético.¿No es esto un modo de sesgar el debate, de desacreditar una postura? ¿Alguien quiere ser negacionista, nombre que nació para agrupar a gentuza que tilda de invención el Holocausto como Le Pen o Irving? ¿Por qué LV no cita, por ejemplo, a Björn Lomborg? Es serio, es joven, es conocidísimo, es accesible: todos los que saben algo sobre cambio climático conocen The Skeptical Environmentalist. Pues no lo cita. Será por ignorancia, por mala voluntad o por despiste o todo a la vez. Qué pena de periodismo.Aquesta gent, que han trigat dies a parlar de la filtració dels e-mails dels gurús del canvi climátic i que, quan ho han fet, ha sigut per desmentir una informació que no havien donat als seus lectors, es consideren amb el dret de tapar la boca als que no coincideixen amb les seves posicions. Qui són, doncs, els negacionistes?
