Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dilluns, 15 de febrer de 2010

Zapatero, el marxista-leninista

Afons Quintà:
¿Té algun sentit imaginar que Zapatero pot ser dolent en tot, com els fets mostren que és, sense que hi hagi una causa comuna al seu desencaixament total? Ara se l'acusa de ser erràtic. Només ho és en la tàctica, perquè tot li va fallant. Però no ho és en l'estratègia, que sempre ha estat de radicalitzar-ho tot, destrossant al màxim l'economia lliure de mercat i les llibertats culturals, en benefici d'un estatisme que ja no té cap sentit. Precisament ?perquè el seu estatisme no té viabilitat pràctica -cosa que ja han entès la pràctica totalitat dels polítics europeus, inclosos els francesos, jacobins fins fa quatre dies- hi ha d'haver una explicació ideològica. Constatat això, ¿a l'esquerra del socialisme democràtic què hi ha, excepte el comunisme?
Afegim-hi més dades concretes. N'hi ha una que m'és fàcil exposar, per haver escrit durant molts anys de política internacional. Consisteix a comparar el que diu i ?pretén Zapatero amb el que diuen i pretenen fer Oskar Lafontaine a Alemanya (ja fusionat amb les escorrialles del comunisme de l'Est, vaja, els de la Stasi), el repugnant Luc Melenchon a França i el sinistre ?Fausto Bertinotti a Itàlia. Per ara, deixo de banda la delirant i expressa simpatia de ?Zapatero pels Castro i el goril·la Chávez.
No he citat l'antic primer ministre ?Romano Prodi, perquè aquest no va ser tan ximple com per empassar-se el ?comunisme de Bertinotti, però sí que es va deixar ?entabanar i empresonar per aquest. El resultat ha estat que a Itàlia (on hi ha un partit majoritari a l'esquerra autènticament socialdemòcrata, malgrat procedir del ?comunisme) hauran de passar molt anys ?perquè l'esquerra torni al poder. Des del PSC i des del PSOE haurien d'analitzar aquest perill, ben real i reproduïble aquí.