Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimecres, 24 de març de 2010

L'arquetip Joan Laporta

De Laura Fàbregas:
Ahir a classe de mitologia grega ens van parlar dels arquetips humans. Aquests, es diferencien dels estereotips en tant que són personatges modèlics comuns a totes les cultures, pertanyen a l'imaginari col.lectiu de la raça humana. Mentre l'estereotip respon a l'univers simbòlic d'una societat determinada, l'arquetip funciona de forma universal: totes i cadascuna de les cultures existents poden sentir-se'n identificades.
Dos d'aquests arquetips universals són l'Heroi i el Rei corromput. Ambdós personatges resulten d'un viatge iniciàtic que emprenen i que els hi comporta una ascensió personal. Tanmateix, un cop assolida aquesta ascensió hi ha el punt d'inflexió que els separa: l'Heroi decideix arriscar-se o sacrificar-se per un bé major que ajudi al progrés de la humanitat (com en Prometeu robant el foc als Déus per a portar-los als humans) i el Rei decideix satisfer el seu interès personal i sobreposar la seva figura i el seu ego a qualsevol altra raó o motiu major. En comptes de buscar el progrés de la civilització, posa impediments que preservin o juguin a favor de la seva situació personal.

El cas de Joan Laporta és paradigmàtic d'ambdós arquetips. Els 6 anys en el Barça resultaren el seu viatge iniciàtic, mentre que la fama i el poder mediàtic significaren l'ascensió del personatge. Va ser capaç de fer fora els Boixos Nois del Camp Nou, de canviar un model que no funcionava, d'augmentar els beneficis del Barça i de portar-nos títols i glòria. Un heroi de l'univers culé. No obstant, els últims temps semblen palesar una inversió d'aquest heroi, una degradació que el situarien més a prop del Rei corromput. No faig referència a les seves aspiracions polítiques (que tot i que també té molt a veure, només el temps dirà si es materialitzen en heroïcitat – amb una hipotètica independència de Catalunya – o si acaba sent un Berlusconi a la catalana, és a dir, un Rei corromput). Parlo del seu afany de controlar el Barça, d'intentar impedir l'ascensió d'un possible candidat (Ferran Soriano) malgrat els seus companys de Junta creguin que és el millor pel Barça. Parlo de no saber discernir sobre què és el millor pel Barça i el millor per a ell. L'Alfons Godall, pel que sembla, té la voluntat de cedir el seu lideratge per al projecte del Barça, més enllà de personalismes el que busca és la continuació del model que tants bons resultats ha donat, sense importar qui l'encapçali. En Laporta és un líder, però d'heroi a corrupte hi ha dues passes.I la història n'és repleta d'exemples com aquest, els grecs ja ens avisaren.