Republicans contra la llei d'Arizona

Jeff Jacoby, columnista del Boston Globe:

És remarcable que molts republicans i conservadors que temen les conseqüències d'un govern massa gran i poderós aplaudeixin, però, la nova i dacroniana llei d'immigració d'Arizona, que faculta la policia a detenir i interrogar a qualsevol persona que sembli sospitosa d'estar il.legalment a l'estat.

Els nord-americans que enalteixen l'ètica del treball i admiren l'esperit d'empresa han d'estar consternats davant el fet que Arizona prohibeixi la contractació de qualsevol persona sense abans haver-li remirat la matrícula migratòria.

No tots els republicans aproven l'aprovat a Arizona. Així, el Floridià Marc Rubio s'ha pronunciat en contra, així com Meg Whitman, que aspira a convertir-se en la propera governadora de Califòrnia. En la mateixa línia crítica es situen el governador de Texas, Rick Perry, el senador per Carolina del Sud Lindsey Graham i l'estrateg Karl Rove. Ara bé, segons una enquesta efectuada per Gallup, el 75% dels republicans està d'acord amb aquesta llei.

Mai he entès la histèria anti-immigració. La gent treballadora que ve a aquest país a buscar feina, crear riquesa i buscar un millor futur, lluny de representar una amenaça, aporta un valuós actiu a la nació. Quan es planteja la pregunta de per què creuen il legalment la frontera, cal així mateix plantejar aquest altre interrogant: per què és il legal que una persona vingui a Estats Units si els seus intencions són pacífiques i no sembla probable que es converteixi en una càrrega pública o en un risc per a la salut dels altres?

Durant gairebé tota la seva història, el nostre país no ha posat cap límit al nombre d'immigrants que podien assentar aquí. Hi va haver excepcions, sí: hi va haver un temps en què neguem l'entrada a polígams i prostitutes, i ens dotem d'una llei racista que prohibia la immigració xinesa, però eren això, excepcions: fins als anys 20 del segle passat la majoria del que volia podia venir. La gran afluència d'immigrants va ser una benedicció extraordinària que va transformar els Estats Units en la més pròspera i vibrant nació d'innovadors.

Tenim un problema d'immigració il legal perquè la llei federal fa que el immigrar legalment sigui summament costós i difícil. Ni els filats ni els murs de ciment resoldran el problema; tampoc ho faran els càstigs als empresaris que contracten immigrants il legals. La solució seria, més aviat, facilitar l'ingrés legal al país.

El senador republicà Russell Pearce, principal patrocinador de la llei d'Arizona, sentencia: "L'il.legal és il legal". Però es tracta d'una llei absurda i contraproduent. El 1955, a Montgomery, Alabama, Rosa Parks va violar la llei que imposava la segregació racial als autobusos públics. Segons el que disposava la llei, els negres havien de seure a la part de darrere dels autobusos. Però, un dia, Rosa Parks es va negar a cedir el seu seient a un passatger blanc, per la qual cosa va ser detinguda: li van prendre les empremtes dactilars i la van multar. Mentre la treia de l'autobús, Parks va preguntar a l'agent que el va detenir: "Per què m'empenys?" "No sé", va respondre, "però la llei és la llei i està sota arrest". 

Un segle abans, milers d'esclaus del Sud van ser guiats a la llibertat amb l’Underground Railroad, la xarxa clandestina de vies d'evacuació cap els estats del Nord i el Canadà. Els conductors -molts d'ells partidaris del nou Partit Republicà- rebutjaven la Llei de l’Esclau Fugitiu, que exigia la devolució dels esclaus fugitius i imposava sancions penals a tots els cooperessin amb un fugitiu. El que feien era un delicte. L'il.legal, també aleshores, era il·legal. És clar que és important que les lleis siguin respectades, però també que les lleis siguin respectables. Si alguna és absurda, perversa o repugnant ha de ser resistida i derogada.

Els republicans i els conservadors haurien d'estar encapçalant la lluita per una genuïna reforma migratòria. És molt trist que molts d'ells prefereixin, més aviat, lluitar contra els immigrants.